neus moscada

Pep Molist dóna a VEUS? tres estrelles (d'un màxim de 4):

«Seguint la línia del llibre FERROS, de la mateixa autora,
on abordava el tema d'una nena que havia de portar ortodòncia
a les dents, ara ens presenta VEUS?, on la protagonista
ens parla en primera persona, tot interprel·lant el lector,
dels seus problemes de vista en diverses situacions, i com
l'oculista li suggereix que ha de portar ulleres.

És una situació força habitual, poc tractada en la literatura
per a infants, i que aquí és abordada amb un to desenfadat
i optimista, d'una manera simple i directa. Les il·lustracions
també són clares, desenfadades i directes, sense floritures.

Text i il·lustració fan una bona combinació, i el llibre,
tot i petit, és efectiu i atractiu. Com en altres llibres de
la mateixa col·lecció, que ocupen un petit espai tant en
el panorama editorial com en la llibreria, s'hi observa
una elaboració molt acurada».

Faristol, 74 (novembre 2012)

marialuisa samaranch, ruth valencia, neus moscada i amàlia ramoneda

van parlar sobre ulleres magnètiques, graduacions, tipografia, humor,

miopies, cistelles, potes de gallines, el nom de la rosa, pilotes, pucca,

lentilles, taronges, «malalties», petits problemes i grans solucions.

aquestes van ser les paraules de presentació de l'amàlia ramoneda:

-->

«Quan la Neus em va demanar si li podia presentar el llibre que teniu a les mans, em va dir que ho havia de fer jo perquè mirava amb unes ulleres màgiques, i la veritat és que sí que ho són de màgiques, però aquestes i totes les que tenen la mateixa graduació!

I com estic aquí en qualitat de quatreulls, dos dels quals m’ajuden a viure millor, i com estem ja entre amics, i he tingut ocasió de presentar altres llibres de la Neus Moscada i editats per la Maria Lluïsa, tot i que és la primera vegada que tinc a mans un llibre il·lustrat per la Ruth Valencia; no us parlaré de totes les coses bones que té l’edició, que ja són marca de la casa, i si no mireu els taulells de la llibreria, ni us enumeraré els diferents aspectes que fan d’aquest llibre un àlbum, la Neus i la Ruth ja ens explicaran com ho han fet per confegir aquesta narració.

Jo us vull explicar perquè m’ha agradat aquest llibre petit, que algú podria dir de butxaca però que considero un gran àlbum i gens poca cosa. És un llibre que ens parla de coses que ens importen, de sentiments, d’actituds i d’acceptacions; de fer front a entrebancs que ens poden fer una mica infeliços distorsionant la imatge que tenim de nosaltres mateixos i fent-nos més vulnerables davant dels altres; que ens exigeixen fer un salt endavant per superar-ho, un salt per créixer.

No és només un llibre per regalar a qui ha de portar ulleres, que també! I de ben segur el Col·legi d’Oftalmòlegs hauria d’afavorir la seva distribució. És un conte que permet posar-nos a la pell de l’altre i assistir al procés màgic i quotidià de no veure-hi a veure. Del «Ai ai ai, que he de portar ulleres» a «Mira que bé que ho faig ara!», tota una transformació.

És una narració que, amb el meu afany bibliotecari de posar les coses per grups seguin criteris d’afinitat per fer itineraris o constel·lacions lectores, i ajudar a trobar el llibre que més li agradarà al lector que tenim al davant, el posaria al costat d’altres que la seva lectura ens convida a pensar i explorar allò que ens passa. Com tots els llibres de la Neus Moscada: Soledades, Calma, calma, Dues rodones idèntiques?

Són contes que ens faciliten l’empatia amb allò que li passa a l’altre i també ens expliquen les nostres emocions de manera que és més fàcil parlar-ne.

Tots ells tenen altres trets comuns, un d’aquests és, i ho he vist amb aquestes ulleres, la manera que té de narrar: un diàleg, en molts casos interior, que parteix de l’esglai i busca el sentit positiu d’allò que d’entrada no ens agrada, per tal que el personatge es trobi més a gust, però tampoc sense passar-se, és a dir: A mi no m’agrada portar ulleres, però si me les poso tindré més possibilitats d’encertar la cistella. Ara bé, no pel fet de portar ulleres seré un crac de la cistella si no practico molt..., intervindran més factors... És a dir, hi ha un plus que és la sinceritat i l’honradesa que ens diu que les coses no són tan fàcils.

Les meves ulleres màgiques m’han fet adonar del sentit polisèmic de les paraules i del diàleg text-imatge que ja des de la coberta es fa evident: Un títol sintètic: VEUS? (com el del primer llibre de la mateixa sèrie: Ferros) que significa: Ho veus, com no hi veus? I tenim a una nena cara rodona, amb els seus monyets i dues creus en el lloc dels ulls, signe de no veure-hi ni gota. Si no hi hagués aquest codi, el títol podria significar una altra cosa.

Amb les meves ulleres màgiques he vist el treball de la Neus, buscant la precisió de les paraules per fer un diàleg sintètic en el que elements com la tipografia, el cos de la lletra, o la negreta, aporten la informació que no cal dir en paraules.

Amb les meves ulleres màgiques he vist com el taronja optimista i vital ho inunda tot, tant si s’utilitza com a color o com a suport. He vist la força del traç negre perfilant el dibuix i contrastant per poder delimitar bé els contorns, he vist l’esforç de la Ruth per dissenyar les ulleres més modernes, actualitzant també les de la gran mestre d’ulleres Montserrat Ginesta, i que Also voldria per el seu estimat Guillem de Baskerville.

I ara ja deixo de dir el que he vist amb les meves ulleres màgiques i us passo la paraula per què digueu el què hi veieu vosaltres».

7/27/2013

OGRES ARREU DEL MÓN a CAVALL FORT

2/05/2013

Comenten VEUS? a FARISTOL

5/23/2012

presentació de VEUS? a casa anita III

presentació de VEUS? a casa anita II

5/16/2012

presentació de VEUS? a casa anita

5/02/2012

SANT JORDI 2012 a la TAULA de SD EDICIONS

VEUS?

LLIBRES I CONTES